25ena Festa del Flabiol

Com cada any per aquestes dades, quan arriba el temps de menjar castanyes
i panellets, la Festa de Tots Sants, i els fruits de la tardor és l'ocasió d'arribar-se
a Arbúcies, per escoltar els flabiols que durant el cap de setmana participen
en un munt d'activitats.

Tota la informació corresponent aquests actes, la trobareu aquí

el segell de la sardana

Fa pocs dies ha sortit al carrer el segell que homenatja la sardana.
Podeu llegir la notícia amb més detall aquí.

Música de gralles al Vendrell

Auditori Pau Casals, Divendres 16, Octubre 2009, 10 vespre

Concert dedicat als Macaris, al seixanta anys de la seva fundació.
Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Jan Macari, Macari; Jaume Esteve,
Casalta;
I també a Macari Domingo, Macari, vell Macari; Antoni Ollé, l’Ollé i
Josep Sonet, Peces

Avanç del Programa

Les Gralles del Baix Penedès
- Golondrina mensajera, Alfonso Esparza Oteo
- El lleig, marxa
- Marieta de l’ull viu, Càndida Pérez Martínez
- Val7 amable, Jordi López Serra

Tocats de Canya
- Vals Rosita, En este vals
- El urbano, Francesc de Paula Bové
- Artajona, Teófilo Apesteguia
- Los Tarraconenses, Rigodons, Feliu Monné i Batallé

Ganxets, grallers del Baix Camp
- Olé
- Cuando era niña y jugaba, de la sortida de Gigantes y cabezudos,
Manuel Fernández Caballero
- Balsa de aceite, Vicent Lleó Balbastre
- Bagatelles núm. 1, 2 i 3, de Cinq Bagatelles pour trois Trompettes, de
Pierre Max Dubois
- Lliri d’aigua, Feliu Monné i Batallé
- Temps, suite, Joan Cuscó i Clarassó, Barcelona i Vilafranca del
Penedès, 16-19 d’abril de 2009 (estrena)

Peça conjunta de tots els grups
- Americana dels Felius, Pere Olivé i Borrut, Feliu

Presentació de l’edició d’una selecta d’obres Joan Cuscó i Clarassó, que
amb el nom de “L’Argolla”, han editat el Patronat Municipal Auditori Pau
Casals i Clivis.

fira del món geganter 2009

Els pregoners de tres capitals

Santa Tecla a Tarragona,Sant Miquel a Lleida i la Mercè a Barcelona, tres grans festes que fan d'aquestes capitals una gran concentració de persones que busquen en el lleure, la cultura, la tradició i la diversió un punt de convivència humana.
Els pregoners coincideixen en ser personatges coneguts, artistes de qualitat:



Les festes de Tardor a Lleida, arrenquen aviat, demà mateix amb el pregó.Enguany serà protagonitzat per l'actor Jordi Dauder, que espera amb gran impaciència el moment d'aquest acte que obre la porta a les Festes de Tardor de la capital de ponent.



L'emblemàtica Mercè de Barcelona,amb una cavalcada que aquest any es divideix en blocs que faran referència a les celebracions i homenatges principals d´aquesta festa:

l´Any Amades, que commemora el cinquantenari de la mort d´aquest folklorista; l´Any Cerdà, amb motiu dels 150 anys del pla de l´Eixample, i
l´Any Monturiol, que coincideix amb els 150 anys de l´avarament del submarí Ictineu.

Santa Tecla,dia 23 de setembre,festa major a Tarragona. Aquesta festa es remunta a l'any 1321, i va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1996.
El seu pregoner ha estat en Lluís Gavaldà, cantant dels Pets.

tot plegat, una injecció d'aire festiu per començar la tardor amb ganes de passar-ho bé, res a veure amb pregoners disfressats de capellà que amb poca gràcia donen el tret de sortida a una festa que més que aportar energia i il·lusió per sobreviure a la calor, em va impregnar d'una xafogosa tristesa per el poc encert del contingut del pregó.


*****************************************

A la plaça fan ballades...

És la plaça amb més atractiu quan hi ha ballades, és la plaça que recull un gran nombre de convocatòries festives populars, el centre d’atenció més estival, la gran plaça de poble tot i la seva dimensió reduïda. Faig referència a l’espai públic batejat com a Plaça de Josep Anselm Clavé en l’actualitat i popularment conegut com a Plaça de la Barretina, tot i que antigament era la Plaça Major. És sense discussió un puntal festiu des de fa moltes dècades. En aquesta plaça hi prèn lloc durant l’estiu la sardana com a protagonista de la festa. Amb l’execució d’aquesta dansa tradicional s’honorarà a partir d’ara el títol de Dansa Nacional de Catalunya, recentment aprovat per el Parlament de Catalunya.

La funció d’aquest espai , envoltat per tres carrers molt antics i a la falda de la Torre del Castell, és un lloc de trobada adient que al llarg dels anys ha tingut diversos paisatges socials: des del canvi dels habitatges i comerços que la conformaven, fins als mateixos canvis produïts per l’activitat humana, tan comercial com cultural i política.

Durant bona part del segle XIX i principis del XX va ser el referent d’una economia dels productes de l’horta i l’aviram de Malgrat i sos contorns, productes que oferien unes venedores que amb la vestimenta de l’època (faldilla llarga, davantal i mocador al cap), intentaven vendre els productes que havien cultivat o criat . Més endavant, amb el pas del temps, també va esdevenir un lloc cèntric de desenvolupament del mercat setmanal quan aquest s’escampava pels carrers del nucli antic, activitat que transformava el centre de la vila en un degoteig constant i ferm de forasters que cada dijous i de bon matí arribaven a la nostra vila per fer-hi les compres setmanals.

Si ens endinsem als records folklòrics que esguarda aquesta plaça quadrada i rememorem les ballades a plaça, cal no oblidar que fa ja molt de temps les sardanes hi prenien un protagonisme especial tot i que en formats i sentits diferenciats. Començant per la sardana curta avui ja totalment oblidada , passant pel contrapàs que ja no es practica actualment com a ball popular i arribant a la sardana llarga que coneixem en l’actualitat. El contrapàs va aconseguir dotar a la nostra vila d’una força carnavalesca tan aclaparadora, que va captar una popularitat avui encara perpetuada en el record de molts malgratencs. Tot i que el contrapàs era una dansa puntual d’un determinat període de l’any , es convertí en l’eix de la disbauxa i la gresca més oberta que es podia copsar al carrer. Contrapàs i sardana llarga van conviure junts durant anys -cada ball fent camins distints- sense competència per ser totalment diferenciats social, musical i econòmicament, tot i que eren danses sincròniques en el temps.

Va ser en altres temps també, una plaça hostatjadora de xerrades de temàtica política i d’homenatges a l’edat de les persones, de balls a plaça amb finalitats de la perpetuïtat del folklore català i jornades de vot de vila amb una posada en escena de la tradicionalitat típica d’una dansa característica de la nostra comarca.

En aquesta plaça que tots coneixem i que compartim, les ballades de sardanes són el resultat de cada decisió personal, de triar cadascú quan li plau participar. Cada rotllana s’obre els cops que faci falta per acollir qui vol ballar. A cada rotllana es balla i es reparteix sota el mestratge del comptar i repartir dels que saben amb encert fer-ho. La llibertat de ballar, mirar, escoltar la cobla o de tant sols deixar passar l’aire calent de l’estiu és el que ens ofereix aquesta plaça que al llarg dels anys n’ha vist de tots colors.

La plaça -sens dubte- és un lloc important ara i ha de continuar així en un futur proper. Només tenint present que durant anys ha estat un lloc neuràlgic de la nostra vila, i que és el cor que batega quan els malgratencs s’hi retroben per celebrar-hi actes culturals, entendrem que el pas dels anys hi deixa un aroma de tradició que cal recordar, mantenir i divulgar.

Tot evocant els estius que passem a l’esguard de les ballades de sardanes que ens ofereixen les cobles a la plaça....us desitjo un Bon Aplec 2009 !

Publicat al llibret de l'Aplec d'enguany

El rajol de Granollers

Ahir, en un ambient molt "blau", vam participar a la Trobada bastonera organitzada pels Blaus de Granollers. Colles del Vendrell, Casc Antic de Barcelona, la de Sant Cugat, Granollers, i alguna més....total, cercavila curta però intensa. Així és com ha de ser.
Per postres, el Rajol de Granollers, aqui teniu imatges, llegiu i ja voreu quina bona pensada això del
Rajol....i que bo !!!