doble canya

El retorn del Esquirols

2010-10-13T11:35:00.005+02:00

us deixo una notícia que ha sortit publicada avui ,
on l'entrevistat reflexa clarament la seva devoció
pels "Esquirols".

Han fet una bona feina, i els esperen un munt de
bolus, vinga ! endavant !

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/315107-recuperar-esquirols-es-un-acte-de-justicia.html

300 anys del "Forn de Calç" de Can Borrell

2010-09-20T16:46:00.002+02:00

Dissabte 25 de setembre de 2010

a les 5 de la tarda visita comentada al forn de calç

a càrrec de Daniel Rangil.

Lloc de trobada: antiga escola de Sant Genís i passejada a peu fins el forn.

Activitat enmarcada en les

Jornades Europees del Patrimoni 2010

Organitza: Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls

Informació. 676384715 xavier

Música i festa a Palafrugell

2010-07-15T15:39:00.002+02:00

Com a palafrugellenc i músic, em fa molta il·lusió haver pogut participar en la col·lecció Quaderns de Palafrugell, elaborant aquest dinovè volum dedicat al fet musical. El monogràfic es presenta en tres grans apartats -El cant, El ball i L’espectacle-, en els quals podreu esbrinar quines orquestres feien ballar més, què feien els músics per guanyar-se la vida, quina era l'activitat sardanística, quants coros hi havia, com eren els balls de Carnaval, on arrelà amb més força el jazz o per què l’havanera ha tingut tant d’èxit.

Música i festa a Palafrugell és un treball basat en la premsa escrita local però farcit de vivències sonores, explicades en primera persona pels mateixos protagonistes; amb un text planer i entenedor que no defuig la ironia i el caràcter palafrugellenc; i il·lustrat amb una gran nombre d'imatges de gran qualitat, la majoria de les quals, inèdites. Perquè l’objectiu final del llibre no és altre que explicar el fet musical a través de les persones, que són les que ens han ajudat a construir el passat comú mitjançant el record d’una música viscuda.

La presentació és a càrrec del músic Biel Castelló i en el transcurs de l'acte tindrà lloc una breu actuació musical.

Oriol Oller

El pregó de Sant Cugat

2010-06-27T21:36:00.003+02:00

Hi ha pregons desmotivats i n'hi ha d'esperadíssims.

En el cas del pregó de dijous passat a Sant Cugat, els Diables,
encarregats de fer el Pregó de la Festa Major d'enguany, van tenir
una molt bona idea. D'entrada li van lliurar a l'alcalde un paraigua per aguantar
el xàfec. Aquesta pluja de paraules, a l'estil versificat, com se sol fer per part dels
diables, va ser molt contundent, bastant picant i realment a l'alçada de les circumstàncies.
Res, que on hi ha ganes de quedar bé, hi queden !

Sant Jordi 2010

2010-04-23T09:12:00.003+02:00

Sant Jordi
una festa,
un llibre,

una rosa,......

el demés tant se val !

Quan arribaren les caramelles....

2010-03-25T09:25:00.005+01:00

Iniciatives com aquesta poden esdevenir, potser, una tradició ja prou malmesa pel continuu anar i venir d'un ritual estroncat pel pas dels anys i els formats distints de la seva manifestació.

Podrem qualificar-la com un fet popular quan esdevingui acceptada com un costum que arrela dins el calendari del cicle festiu de l'any.

Vet aquí una bona proposta, gestada amb il·lusió.

DONES

2010-02-06T12:03:00.004+01:00

Aquest espectacles, és un homenatge a les dones a través del llenguatge universal de la música.
Si és del vostre interès, només cal que doneu un cop d'ull aquí

Els reis d'Orient

2010-01-04T16:50:00.002+01:00

Vénen els Reis,
de l'Orient,
que porten coses
a tota la gent.

I més sardanes, i més arbreda

2009-12-18T20:35:00.002+01:00

L'arbreda de Can Feliciano

2009-12-13T21:40:00.004+01:00

Des del dia que va guanyar el Concurs de Joves compositors a Blanes, la sardana que duu el nom de l'Arbreda de Can Feliciano ha estat interpretada per diferents cobles.
El dia del concurs per la Cobla de Tardor, al Concert de Primavera per la Cobla Cadaqués, i fa pocs dies ha sortit el CD de la Cobla Contemporània que també l'ha inclòs en el seu treball discogràfic.

Concert de grallers de Santa Llúcia a Reus

2009-12-11T09:20:00.005+01:00

Aquest any arriba la XVIII edició del concert.
Podeu consultar el contingut del concert en aquest blog.

Festa rural a Hortsavinyà

2009-12-03T00:19:00.002+01:00

Igual que molts anys enrera, quan divertir-se al mig del Montnegre era llogar músics per fer un ball de Festa Major, la setmana vinent, tot i aprofitant l'aniversari de l'escola, des d'Hortsavinyà ens arriba aquest programa

El proper 8 de desembre el CEIP d’Hortsavinyà, l’única Escola Rural de la comarca del Maresme, celebra el desè aniversari. Situada en ple Parc Natural del Montnegre-Corredor, compta amb un nombre d’alumnes que s’ha estabilitzat entre els 15 i els 20 en els darrers anys, provinents de les masies i urbanitzacions del terme.

Pares, mestres i alumnes han preparat el desè aniversari amb una il·lusió especial i aprofiten la diada de la Festa Major de Santa Eulàlia,

ACTIVITATS PROGRAMADES

11 h. EL PEIX D’OR, espectacle de titelles amb Binixiflat

11: 45 h. Celebració dels 10 anys de l’Escola Rural d’Hortsavinyà, amb parlaments, portes obertes i representació de l’obra Kiriku i la bruixa Karabà pels alumnes.

12:30 h. Concert i ball de música tradicional amb La Sonsoni

El Peix d’or - Binixiflat

El Peix d’Or és un conte popular rus que hem adaptat per a Teatre de Titelles. És dels contes de tipus cíclic on el protagonista ha de repetir diverses vegades la mateixa acció màgica, amb resultats diferents. Ens parla d’una parella de pescadors pobres i de les seves estranyes relacions amb un peix màgic que els dóna tot allò que demanen. Una aproximació al drama de l’ambició desmesurada.

La Sonsoni
Elies Porter (Bar-Alt Urgell): viola i violí

Pep Lizandra (Músser-Cerdanya): acordió diatònic i percussió

Mercé Morera : acordió diatònic

La Sonsoni és un grup del Pirineu entre les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya que fa música tradicional recollida dels vells acordionistes que abundaven als petits pobles de muntanya. Balls de sempre i danses a les quals podreu participar d’una manera fàcil i divertida.

25ena Festa del Flabiol

2009-10-28T09:23:00.005+01:00

Com cada any per aquestes dades, quan arriba el temps de menjar castanyes
i panellets, la Festa de Tots Sants, i els fruits de la tardor és l'ocasió d'arribar-se
a Arbúcies, per escoltar els flabiols que durant el cap de setmana participen
en un munt d'activitats.

Tota la informació corresponent aquests actes, la trobareu aquí

el segell de la sardana

2009-10-19T23:36:00.004+02:00

Fa pocs dies ha sortit al carrer el segell que homenatja la sardana.
Podeu llegir la notícia amb més detall aquí.

Música de gralles al Vendrell

2009-10-11T04:25:00.001+02:00

Auditori Pau Casals, Divendres 16, Octubre 2009, 10 vespre

Concert dedicat als Macaris, al seixanta anys de la seva fundació.
Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Jan Macari, Macari; Jaume Esteve,
Casalta;
I també a Macari Domingo, Macari, vell Macari; Antoni Ollé, l’Ollé i
Josep Sonet, Peces

Avanç del Programa

Les Gralles del Baix Penedès
- Golondrina mensajera, Alfonso Esparza Oteo
- El lleig, marxa
- Marieta de l’ull viu, Càndida Pérez Martínez
- Val7 amable, Jordi López Serra

Tocats de Canya
- Vals Rosita, En este vals
- El urbano, Francesc de Paula Bové
- Artajona, Teófilo Apesteguia
- Los Tarraconenses, Rigodons, Feliu Monné i Batallé

Ganxets, grallers del Baix Camp
- Olé
- Cuando era niña y jugaba, de la sortida de Gigantes y cabezudos,
Manuel Fernández Caballero
- Balsa de aceite, Vicent Lleó Balbastre
- Bagatelles núm. 1, 2 i 3, de Cinq Bagatelles pour trois Trompettes, de
Pierre Max Dubois
- Lliri d’aigua, Feliu Monné i Batallé
- Temps, suite, Joan Cuscó i Clarassó, Barcelona i Vilafranca del
Penedès, 16-19 d’abril de 2009 (estrena)

Peça conjunta de tots els grups
- Americana dels Felius, Pere Olivé i Borrut, Feliu

Presentació de l’edició d’una selecta d’obres Joan Cuscó i Clarassó, que
amb el nom de “L’Argolla”, han editat el Patronat Municipal Auditori Pau
Casals i Clivis.

fira del món geganter 2009

2009-10-08T00:07:00.003+02:00

Els pregoners de tres capitals

2009-09-23T15:22:00.007+02:00

Santa Tecla a Tarragona,Sant Miquel a Lleida i la Mercè a Barcelona, tres grans festes que fan d'aquestes capitals una gran concentració de persones que busquen en el lleure, la cultura, la tradició i la diversió un punt de convivència humana.
Els pregoners coincideixen en ser personatges coneguts, artistes de qualitat:

Les festes de Tardor a Lleida, arrenquen aviat, demà mateix amb el pregó.Enguany serà protagonitzat per l'actor Jordi Dauder, que espera amb gran impaciència el moment d'aquest acte que obre la porta a les Festes de Tardor de la capital de ponent.

L'emblemàtica Mercè de Barcelona,amb una cavalcada que aquest any es divideix en blocs que faran referència a les celebracions i homenatges principals d´aquesta festa:

l´Any Amades, que commemora el cinquantenari de la mort d´aquest folklorista; l´Any Cerdà, amb motiu dels 150 anys del pla de l´Eixample, i
l´Any Monturiol, que coincideix amb els 150 anys de l´avarament del submarí Ictineu.

Santa Tecla,dia 23 de setembre,festa major a Tarragona. Aquesta festa es remunta a l'any 1321, i va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1996.
El seu pregoner ha estat en Lluís Gavaldà, cantant dels Pets.

tot plegat, una injecció d'aire festiu per començar la tardor amb ganes de passar-ho bé, res a veure amb pregoners disfressats de capellà que amb poca gràcia donen el tret de sortida a una festa que més que aportar energia i il·lusió per sobreviure a la calor, em va impregnar d'una xafogosa tristesa per el poc encert del contingut del pregó.

*****************************************

A la plaça fan ballades...

2009-09-14T21:35:00.002+02:00

És la plaça amb més atractiu quan hi ha ballades, és la plaça que recull un gran nombre de convocatòries festives populars, el centre d’atenció més estival, la gran plaça de poble tot i la seva dimensió reduïda. Faig referència a l’espai públic batejat com a Plaça de Josep Anselm Clavé en l’actualitat i popularment conegut com a Plaça de la Barretina, tot i que antigament era la Plaça Major. És sense discussió un puntal festiu des de fa moltes dècades. En aquesta plaça hi prèn lloc durant l’estiu la sardana com a protagonista de la festa. Amb l’execució d’aquesta dansa tradicional s’honorarà a partir d’ara el títol de Dansa Nacional de Catalunya, recentment aprovat per el Parlament de Catalunya.

La funció d’aquest espai , envoltat per tres carrers molt antics i a la falda de la Torre del Castell, és un lloc de trobada adient que al llarg dels anys ha tingut diversos paisatges socials: des del canvi dels habitatges i comerços que la conformaven, fins als mateixos canvis produïts per l’activitat humana, tan comercial com cultural i política.

Durant bona part del segle XIX i principis del XX va ser el referent d’una economia dels productes de l’horta i l’aviram de Malgrat i sos contorns, productes que oferien unes venedores que amb la vestimenta de l’època (faldilla llarga, davantal i mocador al cap), intentaven vendre els productes que havien cultivat o criat . Més endavant, amb el pas del temps, també va esdevenir un lloc cèntric de desenvolupament del mercat setmanal quan aquest s’escampava pels carrers del nucli antic, activitat que transformava el centre de la vila en un degoteig constant i ferm de forasters que cada dijous i de bon matí arribaven a la nostra vila per fer-hi les compres setmanals.

Si ens endinsem als records folklòrics que esguarda aquesta plaça quadrada i rememorem les ballades a plaça, cal no oblidar que fa ja molt de temps les sardanes hi prenien un protagonisme especial tot i que en formats i sentits diferenciats. Començant per la sardana curta avui ja totalment oblidada , passant pel contrapàs que ja no es practica actualment com a ball popular i arribant a la sardana llarga que coneixem en l’actualitat. El contrapàs va aconseguir dotar a la nostra vila d’una força carnavalesca tan aclaparadora, que va captar una popularitat avui encara perpetuada en el record de molts malgratencs. Tot i que el contrapàs era una dansa puntual d’un determinat període de l’any , es convertí en l’eix de la disbauxa i la gresca més oberta que es podia copsar al carrer. Contrapàs i sardana llarga van conviure junts durant anys -cada ball fent camins distints- sense competència per ser totalment diferenciats social, musical i econòmicament, tot i que eren danses sincròniques en el temps.

Va ser en altres temps també, una plaça hostatjadora de xerrades de temàtica política i d’homenatges a l’edat de les persones, de balls a plaça amb finalitats de la perpetuïtat del folklore català i jornades de vot de vila amb una posada en escena de la tradicionalitat típica d’una dansa característica de la nostra comarca.

En aquesta plaça que tots coneixem i que compartim, les ballades de sardanes són el resultat de cada decisió personal, de triar cadascú quan li plau participar. Cada rotllana s’obre els cops que faci falta per acollir qui vol ballar. A cada rotllana es balla i es reparteix sota el mestratge del comptar i repartir dels que saben amb encert fer-ho. La llibertat de ballar, mirar, escoltar la cobla o de tant sols deixar passar l’aire calent de l’estiu és el que ens ofereix aquesta plaça que al llarg dels anys n’ha vist de tots colors.

La plaça -sens dubte- és un lloc important ara i ha de continuar així en un futur proper. Només tenint present que durant anys ha estat un lloc neuràlgic de la nostra vila, i que és el cor que batega quan els malgratencs s’hi retroben per celebrar-hi actes culturals, entendrem que el pas dels anys hi deixa un aroma de tradició que cal recordar, mantenir i divulgar.

Tot evocant els estius que passem a l’esguard de les ballades de sardanes que ens ofereixen les cobles a la plaça....us desitjo un Bon Aplec 2009 !

Publicat al llibret de l'Aplec d'enguany

El rajol de Granollers

2009-08-31T00:37:00.003+02:00

Ahir, en un ambient molt "blau", vam participar a la Trobada bastonera organitzada pels Blaus de Granollers. Colles del Vendrell, Casc Antic de Barcelona, la de Sant Cugat, Granollers, i alguna més....total, cercavila curta però intensa. Així és com ha de ser.
Per postres, el Rajol de Granollers, aqui teniu imatges, llegiu i ja voreu quina bona pensada això del
Rajol....i que bo !!!

flabiols i més flabiols ...

2009-08-24T13:35:00.003+02:00

Amb el contrapàs de Sant Genís com a gran protagonista, avui serà el gran dia dels flabiols a Sant Genís, potser s'hauria d'investigar a fons, però crec que mai hi ha hagut en aquest poble tants flabiols sonant al mateix temps com hi haurà aquesta nit.
Apali !! animeu-vos a venir!!

La Festa Major de fa 30 anys

2009-08-20T16:35:00.005+02:00

La facilitat d'oratòria li és característica, aquest cop, però, a més li felicito la idea.

La festa major de fa 30 anys.

Vador: també hem celebrat els trenta anys, però d'una manera molt diferent a la que tu insinues. Tu parles d'un reconeixement a un canvi polític i social, segons he vist, a Tordera també posen en marxa aquest aniversari, precisament en el pregó.
Però el nostre poble -que camina com els crancs- té una gran mancança d'aportació ciutadana en molts aspectes, en tants, que això condiciona de manera inexorable el funcionament com a poble i com a nucli cultural .
També enyoro les Comissions de Festes, les festes al carrer i tot el que vaig poder copsar a la meva adolescència, que correspon al període que tu esmentes.
Crec que un poble millor és possible, i ja cansa haver d'estar sempre amb les mans lligades i empassar-nos la poca gràcia i poca creativitat de la que som víctimes.
Gràcies per el teu post, que ara també m'he fet una mica meu.

Santa Maria, matinades caluroses

2009-08-16T22:58:00.006+02:00

A Badalona, també és Festa Major el dia de la Mare de Déu d'agost, i com cada any, matinades des de la Plaça de la Vila, tot passant fins a Baixa a Mar i arribant fins Dalt la Vila, un indret del tot especial.

Vam acabar a la porta de l'església de Santa Maria, i allà van començar els preparatius per fer-nos la fotografia de rigor.

Vuit d'agost

2009-08-10T15:17:00.006+02:00

Dissabte passat, darrera el Rei Pere III i na Constança de Sicília em vaig passejar tot bufant allò que sona.
Molt divertida la sobretaula grallera, que va emocionar als geganters que picant damunt les taules demanaven un bis . Els segadors, crec que ha estat la primera vegada que he sentit tanta gent cantant-la en aquestes Peixateries Velles, les que estan sentenciades per un govern local que no accepta la voluntat dels malgratencs que les volen continuar mantenint en el seu estat actual i la seva plurifuncionalitat,però en millor condicions.

Contrapassaires ballant al so d'un flabiolaire

2009-08-07T00:19:00.003+02:00

Avui hem dut a terme la segona jornada de preparació per la Festa Major de Sant Genís, que serà el propers dies d'agost, cap el 23, 24 i 25. Si el primer dia ens van amotllar al so de la baqueta punyent compaginada amb la melodia del contrapàs executada pel flabiol , avui ens hem endinsat més en les figures del cargol, pont, doble pont i la serp. Tot això entre curts i llargs, rialles, suades, i mostrades emocions.
S'ha de viure-ho per entendre-ho.
Ànims, ja queda menys pel gran dia!

Vam acabar a Pals

2009-08-04T22:21:00.007+02:00

A Pals ens hi vam trobar en Cristòfor, aquell qui segons últimes teories catalanes, era un almirall de la Marina Catalana, i que des del port de Pals va sarpar mar endins fins arribar a Amèrica.

Dansa i música. Barcelona 1700.

2009-07-27T00:55:00.006+02:00

Foto: El nen de Ca La Pona

Les troballes arqueològiques del Born de Barcelona han propiciat fins i tot la recerca musical i coreogràfica.
"Dansa i música. Barcelona 1700" és el fruit del treball d'en Carles Mas, que amb el seu afany d'indagació ha fet possible unes troballes manuscrites molt importants.
El llibre, segons la presentació del seu autor en la Festcat d'enguany, és una edició molt acurada que promet una bona entesa del panorama de Barcelona l'any 1700 referent a les músiques i les danses que s'hi ballaven.

.............................................................

Torroella, vila bella !

2009-07-19T22:42:00.006+02:00

Festcat de música tradicional

*****************

Trobada Nacional de Bastoners a Barcelona

2009-05-03T00:15:00.000+02:00

Dia 23 de maig, Trobada Nacional de Bastoners a Barcelona.

Enguany la Trobada serà a Barcelona, i promet ser peculiar, diferent, i fins i tot agoserada.
S'ha previst dos itineraris, el del Raval i del Gòtic, i per acabar, omplirem tota la Rambla de Colles Bastoneres.

L'any passat, la de Vila-seca va tenir un component bastant nacionalista, és que els bastoners són així, impulsius, atrevits, reinvidicatius, i es comprometen amb el nostre territori i les nostres tradicions.

.......................................................................................................................................................................

Demà aigua i gralles!

2009-04-25T20:49:00.002+02:00

Diuen que demà plourà, em sap greu, per què la Maria, en Jaume, l'Albert i jo, ens havíem preparat per passar un bon dia a Vila, i retrobar els nostres amics grallers d'arreu.

Demà 16è Dia del Graller.

.......................................................................................

juguem cantant

2009-04-23T20:13:00.005+02:00

Dissabte que vé promet.
Jornada lúdico-cultural.
Per a tots els públics!
Entrada gratuïta, no us ho perdeu!

Trobareu informació detallada aquí

....................................

Quan arribaren les caramelles....

2009-04-14T21:48:00.004+02:00

Cantada a la Plaça de la Vila

Cantada a Dalt la Vila

Flabiols, bombos, campanillero i crossa màgica!

N'hi ha que s'ho munten de fàbula ! caram amb els de Badalona....unes caramelles com no n'hi ha gaires! que si canten, que si pugen la cistella, que si la baixen, que si omplen el carro de la recapta, que si pugen la ballesta, ara sonen els flabiols, ara canta la coral, ara ballen les nenes, els mossos amb els seus versos, ....i en mig d'una gran ciutat un CALIU DE POBLE!

I no cal que us expliqui la gràcia que fa anar tocant amb un músic que fa sonar una crossa! jajaja.
En Xevi Lozano, sonador de flautes i artilugis de tota mena ens va acompanyar, captant l'atenció de qualsevol espectador.

No us perdeu aquesta noticia on explica fil per randa més intimitats de la jornada.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A Vilafranca no s'estan de res.

2009-04-07T00:23:00.003+02:00

S'acosta el dia de la trobada dels millors grups del país. Enguany amb un programa que no fuig de l'estil dels anteriors, però amb novetats musicals.
Destacar potser el Concert de gralla i piano de la mà d'un parell de grallers amb solvència , i el concert d'en Belda, que sembla tenir l'audiència assegurada.

Una mirada enrera

2009-03-28T12:36:00.004+01:00

Arran del concert de la Coral d'Adults de la Contrapunt vaig recordar que fa aproximadament uns trenta anys (poca broma eh? ) , ja teníem afecció pel cant. I dic teníem, tot i que actualment la meva l'agenda no té prou espai per incloure una horeta d'assaig coral a la setmana i poder apuntar-m'hi (trist però real)

Però el post era per parlar d'algunes amigues que són protagonistes en aquesta fotografia:
La Núria , la Maite, la Pilar, la Mercè i la Marina, totes relacionades a dia d'avui amb l'art del cant. La seva passió per cantar no és novella i encara continuen emprant l'instrument més antic del món per deleitar oïdes.

Molts records a les puericantores amb qui vaig compartir unes estones meravelloses, que tot i el pas del temps, queda demostrat que la memòria d'aquells moments viscuts encara perdura i de manera molt gratificant.

qui canta, els seus mals espanta

2009-03-06T09:18:00.007+01:00

Qui canta els seus mals espanta, i si a més el públic s'ho passa bé escoltant-los ja tenim tot els ingredients per anar demà al concert que us anuncio.
Els cantors, juntament amb la Maria, han posat una gran il·lusió en aquest concert.
No me'l puc perdre de cap de les maneres, tot i que segur que em faran dentetes.....
En fi, us hi espero!

un post de canyes a la xabeba

2009-02-19T00:45:00.005+01:00

I, què té la gralla de diferent? Doncs que la seva canya pertany a la misteriosa tradició de les canyes esculpides. En aquest cas, l’artesà –sovint el mateix músic- no força la canya a agafar cap forma, sinó que mitjançant gúbies i altres eines, esculpeix les formes interiors i exteriors de la llengüeta. Així, sols li resta, un cop enllestides les dues pales, unir-les amb un cordill i col·locar-les en el tudell. Aquesta tradició, que actualment té el seu nucli en la gralla, segurament abans degué tenir més difusió (de fet, sembla que alguns sacs de gemecs occitans utilitzaven aquest sistema per a les canyes del grall, tot i que actualment ha quedat ja en desús). La canya de gralla, per tant, és absolutament diferent de la de les dolçaines, els seus instruments més pròxims, igual que ho és de la dels instruments àrabs, teòricament similars als seus predecessors.

Ara bé, què és el que podem veure avui a les grans trobades de grallers? Que la canya de gralla, sorprenentment, no és en cap cas la canya hegemònica del món graller. Les canyes de dolçaina (i, fa uns anys, les de tenora) són molt usades pels instrumentistes, en una espècie de suïcidi instrumental d’objectius dubtosos. Allà ells, penso jo. Però aleshores em pregunto, de nou, què és una gralla. O què volem que sigui. El sentit de la gralla és una gralla amb sentit. I això em fa certa angúnia...

fragment manllevat de La Xabeba (valia la pena rellegir-lo)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/111356
.................................................

una bastonera

2009-02-19T00:39:00.004+01:00

els balls de bastons, una execució ràpida i contundent, no val a badar....
el descans és gratificant després d'una actuació

......................................

L'expansió de la gralla i el seu aprenentatge

2009-02-06T14:33:00.004+01:00

La gralla, un instrument volgut, poc valorat i martiritzat per les seves formes d'aprenentatge.

Deia no fa gaire en Salvador Palomar (etnòleg), que hi ha colles que "han quedat ancorades en l'estridència del petar d'algunes inxes"...

I és que l'ensenyament autodidacta, juntament amb la "hibridació" de l'instrument ens han conduït a un concepte equivocat del que és el so d'aquest popular estri musical que té unes característiques pròpies, i per tant, considerat com un instrument musical ètnic de la nostra cultura.

Durant la proliferació massiva de les entitats associatives de cultura popular les darreres dècades del segle XX, existia un desfaçament entre l'oferta i la demanda de professors i intèrprets. Avui en dia, gràcies a l'existència d'Aules de Música Tradicional i de la incorporació al Cicle Superior d'ensenyament reglat d'aquest instrument, és molt més fàcil poder arribar a un gran nivell d'execució de l'instrument .

Excuses de mal pagador són totes aquelles que per fer compliment a la llei del mínim esforç estan canviant i malversant una tímbrica, unes possibilitats sonores i un ampli ventall de difusió del poder i l'atractiu que té aquest instrument de vent.

Les conseqüències de l'ensenyament per part de grallers autodidactes condueixen a un aprenentatge incorrecte que esbiaixa les possibilitats d'arribar a conseguir una bona tècnica d'execució, lamentant-se després , quan tot el procés s'ha desencarrilat, que s'ha adoptat hàbits incorrectes i poc efectius.

l'orquestra de reis

2009-01-20T22:18:00.003+01:00

Encara que fa dies, però ho devia a tota la colla que vam suportar el fred de més de tres hores de cercavila.
Ens esperaven els nens, els pares, els avis i els companys de l'escola que ens van venir a saludar, vam tenir molt bona acollida, com cada any.
Avui dono les gràcies a tots el que van fer possible que el dia d'anar a esperar els Reis, nosaltres, els músics, també ens sentissim amb la il·lusió de participar d'aquesta festa.

Au, l'any que vé, a vere si ens hi tornem a trobar!

Mosaic de músics de carrer

2009-01-12T14:28:00.001+01:00

Mosaic dels músics de carrer.
Còpia romana d'un original del segle III.
Museu NAcional de Nàpols

Els Sants Innocents

2008-12-27T11:57:00.003+01:00

Diuen que de Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes. O, si voleu, que entre Nadal i Carnaval s'escau un temps festiu de disbauxa, de provocació, de costums que comporten inversió o canvi de papers socials. El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, és efectivament ple de celebracions -per Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda, entre altres diades- que s'ajusten a aquesta tipologia. Entre aquestes, els Innocents, n'és un cas ven evident.
Tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la història del Nadal -la matança dels xiquets, per ordre del rei Herodes-, el seu costumari la situa plenament en la tradició de festes hivernals de caire carnavalesc.
En l'actualitat, el costumari de la festa s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que la canalla intenta penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els mitjans de comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que, en un món en el qual moltes vegades la realitat supera a la ficció, a vegades costa de detectar.
carrutxa.org

S'acosta Santa Llúcia

2008-12-09T21:29:00.003+01:00

20:00

Auditori de Santa Llúcia, Raval Robuster, 34,

Reus, Tarragona 43201

17è CONCERT DE GRALLERS DE SANTA LLÚCIA
Presenta: Joan Ramon Mestre

Grups confirmats: PENTAGRALLA (Reus)
ELS COFINS (L’Arboç)
GRALLERS DE LA TORRE (Torredembarra)
GAITERS DE L’AGUILOT (Tortosa) GANXETS (Reus)
MANTUANO (Barcelona)
GAITEROS DE ESTELLA (Navarra)

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Els perdigots fan ball

2008-11-25T21:17:00.002+01:00

El proper dia 5 de desembre, a la Plaça del Rei de Barcelona,
Ball amb la cobla de flabiols Els Perdigots.
A les 10 de la nit.
Dins el cicle Els divendres a la Pla del Rei.

Els Perdigots és un grup que neix l'any 2005 amb la intenció de recrear les antigues cobles de flabiolaires amb una visió actualitzada. Format per tres músics que combinen diversos flabiols i tamborins.
Els components del grup són : Marc Riera, Àngel Vallverdú i Pau Plana.

Quina diada la dels minyons avui !

2008-11-16T19:26:00.005+01:00

La primera colla en carregar el 3 de 9 amb folre i agulla ha estat avui, per part dels minyons de Terrassa, dins la 29a. diada de la Colla dels Minyons.

El 3 de 9 amb folre i agulla és un castell de gamma extra de 9 pisos d'alçada i 3 persones per pis de tronc, que en descarregar-se deixa enmig de l'estructura un pilar de 7 pisos.

..................................................................................................................................

Demà a Mataró

2008-11-06T23:18:00.002+01:00

..........................................................................................................................................................................

XXIV festa del flabiol -2a.part-

2008-10-31T13:57:00.004+01:00

DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE
FESTA DEL FLABIOL -Arbúcies-

10h a 14h PARADA de PRODUCTES FLABIOLÍSTICS (plaça de la Vila)

11h. ANIMACIÓ DE CARRERS I PLACES DE LA VILA

12 h.SORTIDA DEL CERCAVILA (plaça de Can Reus) amb música de flabiol i bombo amb els Balls de Bastons de Cambrils, Dantzaris bascos i els Gegants d'Arbúcies.

13 h.MOSTRA DE BALLS AMB FLABIOL I BOMBO (plaça de la Vila)

13 h. AUDICIÓ-VERMUT DE FLABIOLS (plaça de la Vila)

16.30 h. GRAN CONCERT DE FLABIOLS al Teatre del Centre Parroquial

18,30h AUDICIÓ DE SARDANES OBLIGADES DE FLABIOL a la pl. de la Vila

XXIV festa del flabiol -1a.part-

2008-10-26T15:38:00.010+01:00

DISSABTE 1 DE NOVEMBRE 2008
FESTA DEL FLABIOL -Arbúcies-

10h a 13 -TALLER AUDICIÓ DE FLABIOLAIRES HISTÒRICS, a càrrec de Carles Mas (Escola de Música Lluís Torres)

16h a 19hIXè COL·LOQUI DEL FLABIOL (Sala d'actes del Museu Etnològic del Montseny-La Gabella)

17h a 21h
TASTET DE VINS I FORMATGES CATALANS (pl. de la Vila)

19,00h
CASTANYADA POPULAR (pl. de la Vila)

22h
ESPECTACLE DE "MÚSICA BASCA DE ZUBEROA" (Llar de Jubilats)

23h
"BALLA, BALLA FLABIOL!" (al Casino)

la crisi i la cultura popular

2008-10-19T20:03:00.005+02:00

La cultura popular de casa nostra veurà afectades les seves activitats perquè la crisi no perdona les butxaques, cap ni una !

Les economies familiars restringiran el pressupost dedicat a l'assistència d'espectacles i les arques institucionals reduiran despeses per aquestes activitats, que altrament haurien de considerar un xic innecessaries, tenint en compte que altres prioritats són més imprescindibles.Totalment d'acord.
Quin futur proper tindrà la gran massa del moviment associatiu ? una parada en el temps, que no en l'oblit. Esperem que en general, tot disminueixi a parts proporcionals, controlant que no es deturi l'activitat cultural pròpia en detriment de la forana, i que aquesta parada sigui breu, la represa encertada i el futur esperançador.

............................................................................................................................................................................

Concurs de Castells 2008

2008-10-06T15:09:00.004+02:00

Felicito als Castellers de Vilafranca, perquè ahir es van proclamar campions dels concurs bianual de Castells a Tarragona, i molt especialment a l'Ivó !

.

tranquilitat i bons aliments

2008-10-06T14:56:00.003+02:00

moderar:

Disminuir la violència, la desmesura (d'un fenomen, una acció, un sentiment, etc), reduir a una justa mesura (allò que és excessiu).

....................................................................................

Per tant, la moderació de comentaris que s'utilitza en aquest blog, és per controlar els comentaris que no tenen res a veure amb els posts i que contenen agressivitat verbal no desitjada.

Tinc una adreça on podeu dirigir-vos per contactar amb mi: doblecanya@gmail.com ,
quedem un dia i parlem dels vostres suggeriments i/o aportacions.

.

Els calendaris

2008-09-26T09:22:00.003+02:00

Els calendaris anuals poden arribar a ser una bona mostra de la difusió que es pot fer a nivell cultural d'unes imatges que reflecteixen moments de vida d'altres temps.
Aquest és el cas dels calendaris que cada any confecciona i posa a la venda l'entitat Carrutxa de Reus, un centre dedicat a la recerca i la difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica. Les temàtiques són diferents cada any. Precisament us adjuntu la corresponen a uns nens ballant sardanes, en la que també s'hi pot apreciar una formació de cobla poc convencional, i amb intèrprets molt joves.

.

Matinades acabades i registrades

2008-09-22T13:40:00.005+02:00

Vam concloure amb èxit les matinades i amb una reportera ben eficaç.

La Ma.Josefa ens va enviar ben ràpid les fotos que ens havia fet durant
la tocada que vam oferir després de les matinades a la sortida d'ofici.

On hi hagi unes gralles amb uns timbalers com els que portàvem, que hi
desapareguin les sorolloses batucades coreogràfiques.

Per cert, aquest en Jaume, no deixa res per verd : correllengua, correfoc,matinades i cercavila....no ens deixa ni respirar!

Un parell de músics malgratencs

2008-09-17T14:16:00.005+02:00

De la mateixa manera que la cançó diu : “cal que neixin flors a cada instant”,

en el món sardanístic i de la cultura popular en general, és prou interessant i necessària la renovació i la inclusió de nous personatges integrats dins aquest paissatge sonor i visual que ens envolta. Aquest fet, el relleu generacional, és un fet socio-cultural molt important per reflexionar sobre l’experiència del veterà i l’espontaneïtat i frescor del novell, qüalitats que haurien d’anar ben complementades per aconseguir una satisfactòria continuïtat generacional amb les seves aptituds ben potenciades.

En altres articles, ja he comentat que em semblava interessant que la composició agafés embranzida per explorar nous camins i nous reptes, sardanes de concert, i músiques de concert per a cobla, encara que no fossin sardanes. Tot això són motivacions per als músics dins la seva formació instrumental. També he considerat força important i merescudament significatiu la paritat de sexe en els membres que componen la cobla.

Ara trobo adient abordar un altre tema que no em deixa indiferent, ans al contrari, em congratula de debó: els joves que estan agafant la via que els encamina cap a la incorporació a la cobla. Saber que la nostra vila compta en aquests moments amb dos vents malgratencs, dos jovenets que un dia van decidir estudiar i conèixer un instrument de vent, dels classificats com instruments tradicionals catalans, és força interessant segons la meva visió d’instrumentista.

Bé, doncs aquests dos nois, en iniciar-se en l’instrument han anat evolucionant i com a conseqüència del seu estudi i esforç han començat a formar part d’una cobla juvenil. Són dos joves promeses que els malgratencs hauríem de tenir presents. Tot i que a Malgrat no hi ha escola de Cobla, sí que existeix a la veïna vila de Blanes, i és gràcies això que aquesta població de la Selva acull en Sergi Basart i en Sergi Llopart , ambdós intèrprets d’instruments de vent dins la cobla.

Potser algún erudit en el tema d’història malgratenca podrà enriquir aquest article i dir-nos en quina època s’ha vist dos joves malgratencs, menors d’edat , que siguin sonadors d’instruments de la cobla….ja friso per saber la resposta! Mentre aquesta no arriba, jo considero un privilegi, una gran satisfacció poder dir que a Malgrat, ara mateix hi ha un parell de vents malgratencs, molt joves, que mereixen un respecte per fer l’esforç d’estimar la cobla i de formar-ne part, amb la dificultat que representa sortir fora vila per treballar en un grup instrumental, que ens empeny amb el seu so a aixecar els braços, saltar, ballar i compartir aquesta dansa popular que ens agermana a la plaça, tot fent la rotllana cada diumenge d’estiu.

Bon Aplec !

Publicat al programa de l'Aplec 2008

14 setembre de 2007----14 setembre 2008

2008-09-14T17:27:00.004+02:00

Doncs sí, avui fa un any que vaig començar el repte de mantenir viu un blog !!!

Ha estat gràcies a un "ocellet de la cua verda" que amb la pregunta : quan fa que tens el blog? ens hem adonat que precisament era avui el dia de l'aniversari.

Gràcies a tots els que m'acompanyeu !!!

----------------------------------------------------------------------------------------------

Sobretaula grallera

2008-09-14T00:09:00.001+02:00

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A Blanes "sa coixinera" feia sa passada

2008-09-07T20:36:00.003+02:00

Un relat meravellós el que Joaquim Ruyra narra a "En Garet en l'enramada":

-"El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins el poble un guirigall d'harmonia que alegra i engresca al jovent. Les xicotes, al sentir-ho, no poden pas restar un instant més a la taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el famós capó de la festa.- Ja passa sa coixinera !...¿Sentiu?...Sa coixinera i encara mai d'endegar! ¿A on tinc sa xalina?¿A on m'hai deixat ses arrecades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si em cau bé aquest llaç, si ses flors me van millor aixís o as costat de sa tannara. Sa passada , sa passada ! .- "

fragment de "En Garet en l'enramada" Dins Marines i boscatges.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

L'home del sac

2008-09-02T00:52:00.004+02:00

Recordo quan era petita i em solien dir per espantar-me, que si no em portava bé vindria l'home del sac.
Ara que ja sóc més gran, m'agradaria molt que la frase fos encara més amenaçadora, i que continuament m'enviessin l'home del sac....però no el que porta el sac ple de nens que es porten malament.

L'home del sac que jo vull que vingui és un sacaire, un cornamusaire , un sonador de coixinera, tal i com a mi m'agrada dir-ho.

.. I doncs que malament em devia haver portat el dissabte a la nit, perque el diumenge, no em van pas enviar un home del sac, no....ni dos ni tres ! eren quatre sacs, flabiols i tamborinus, vaig tenir el privilegi de participar en un cercavila encapçalada per la Sacairada...poca broma ! sonen la mar de bé, i el repertori, del de casa....

Vaig fer la foto quan va passar l'home del sac ! En Simó, tot un mestre en l'art de sonar la coixinera!

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Desde centreamèrica

2008-08-30T09:44:00.004+02:00

Us recomano la lectura d'aquest post que el nostre amic Pakyto ha fet desde molt lluny, perque veieu que malgrat la distància estem junts.

.

Popular i d'aniversari

2008-08-28T23:30:00.004+02:00

FM 2008, Vilafranca , la més típica

2008-08-26T21:46:00.004+02:00

Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès .

Aviat farà un any que vam anar a la FM de Vilafranca, van ser tres dies esgotadors, i també fantàstics, tot i tenir la meitat de les vegades el cap a l'Arbreda de Can Feliciano.
El millor de la Festa Major per mi va ser el Ball de Gralles, per la gentada de jovent que va ballar al so de les gralles i lo bé que s'ho passaven !

Sant Magí, 19 d'agost

2008-08-19T00:05:00.000+02:00

De l'aigua a la pólvora apagada

La festa de l’agost a Tarragona és Sant Magí, l’ermità que fa brollar l’aigua en el moment més calorós de l’any. Per això, la iconografia de la festa està estretament vinculada tant a la calor com a l’aigua, amb càntirs, portadores, síndries, alfàbrega i enramades. Sant Magí havia estat llargament venerat a les nostres contrades, com bé demostra el fet que al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a la Conca de Barberà, existia una imatge romànica del segle XIII. Posteriorment, un Concili Provincial Tarraconense del 1745 va demanar el rés propi de la festa per a tota la província eclesiàstica i que la celebració fos concretament el dia 19 d’agost. En canvi, no va esdevenir copatró de la ciutat fins al segle XIX, quan la devoció a la seva figura es va catapultar arran dels fets de la Guerra del Francès —el bicentenari de l’inici de la qual es commemora enguany. La tradició explica que va apagar tres cops la metxa amb què l’exèrcit enemic volia volar el tram de la muralla on hi ha la seva capella. La primera processó que se li va dedicar és del 1847, i l’ofici litúrgic i missa de sant Magí no serien aprovats per la Sagrada Congregació de Ritus fins al 28 de setembre de 1876.

http://www.tarragona.cat/cultura/festes/SantMagi/

Con-tra-pàs, con-tra-pàs....

2008-08-18T12:05:00.003+02:00

La millor manera de començar unes vacances pot ser ballant
al so del flabiol i el bombo a càrrec d'en Carles,
després hi afegim una vetllada inolvidable
per ser el primer cop que m'esgresco a ballar el contrapàs,
i a Sant Genís, i sota la flaire d'un eucaliptus,

amb la bona companyia dels organitzadors de la festa major
de Sant Genís de Palafolls,

vet ací la prova :

Fotussss del Vendrell

2008-08-02T11:03:00.003+02:00

Santa Anna, el Vendrell, cercavila de Foc i posterior encesa del Campanar...un festival de foc i olor de pòlvora, molta gent i un recorregut molt animat entre carrers foscos i llabordes com ja no se'n veuen......
A petició del gran cap del Drac de 7 caps (buf, difícil de dir), imatges d'aquest dia, llàstima no tenir arxius de so, perque l'engrescada que vam fer al públic de la plaça, no tenia pèrdua.

Vila-seca, 1000 bastoners !!!

2008-07-29T15:54:00.006+02:00

Sota el sol ballaven 50 colles bastoneres, repartides en varis itineraris.
La nostra, va ballar amb el mar d'escenari de fons. Mentre, els flabiols,
gralles i timbals , bastons i picarols marcaven el ritme de la festa.

En una trobada així, es pot veure la diversitat de les coreografies
i les músiques, les indumentàries i els diferents estils dels
bastoners que arreu del país existeixen, és allò que diem
del nostre país petit i plural....

Dissabte, entre la Mulassa i el Cabrot

2008-07-22T00:24:00.004+02:00

Dissabte 26 de juliol, Santa Anna. Patrona d'El Vendrell.

A 1/4 de 10 del vespre,

des de l’avinguda del Tancat de la Plana,

sortida de la CERCAVILA DE FOC amb:

Ball de Diablons del Vendrell

Víbria del Vendrell

Ball de Diables del Vendrell

Colla de Diables de Rubí

Botafocs. Ball de Dimonis de Castelló

Puces del Caramot del Vendrell

Caramot del Vendrell
Drac de Bellvei

Bou de Foc del Vendrell

Drac de Llorenç del Penedès

Tallot del Vendrell

Drac de la Múnia

Mulassa Feixuga del Vendrell

Drac Apocaleus de Vallirana

Cabrot del Vendrell

Aquest any no.......

2008-07-13T10:53:00.004+02:00

S'acosta la Festcat, i enguany no podré participar-hi,
mentrestant, em consola saber que l'any passat,
malgrat les anades i vingudes precipitades
que vaig haver de fer, vam fer una bona peça al concert.
Moments abans de començar, ens vam haver de concentrar....
L'esforç va valer la pena.

............................................................................................................................

tancat per vacances

2008-06-18T23:57:00.005+02:00

Fins passat Sant Joan, tancat per vacances

Bona revetlla!

...........................................................................................................................................................

Cavallets cotoners de Barcelona

2008-06-05T23:37:00.005+02:00

Com que dissabte vaig endur-me tants records,
apart dels de Vilafranca, també he estat recordant que va passar el Tu tries de l'any
passat...

aquí veieu que bé s'ho passen
els Cavallets Cotoners de Barcelona

Naltrus (com diuen els tarragonins) dues -Maria i Anna Maria-tocàvem la gralla
i ells dos -Albert i Pere- tocaven el timbal.

31 de maig de l'any 2008

2008-06-01T13:25:00.013+02:00

Després d'un dia tan intens com el que vaig viure ahir, on vaig poder compartir la música, la bona companyia, la festa, la novetat, el record, el concurs i la gresca ...el més emocionant : recordar el Ball de Panderos de Vilafranca i el Ball de Pastorets, especialment per fer-me recordar la passada Festa Major de Sant Fèlix de l'estiu passat quan era absent físicament d'una manifestació popular al meu poble, mentre jo feia sonar el Ball de Malcasats a la capital del Penedès.

L'esclat final del Ball dels Pastorets és evident, en Cesc i la Iris, van fer-los ballar de valent, i el públic va vibrar , fixeu-vos-hi !!!

Tu tries!

2008-05-29T22:09:00.005+02:00

Com cada any, pots triar venir o perdre-t'ho !

9è Tu tries a Palamós !!!

La màgia de la música tradicional...

2008-05-27T14:58:00.006+02:00

"La màgia de la música tradicional s'explica en certa manera perquè tant o més important que el propi discurs musical ho és el context que el genera, i per damunt de tot la funció que aquest tipus de música realitza dins de la comunitat que l'ha produïda i perpetuat."

Xavier Orriols

Memorial 31 de maig

2008-05-20T14:51:00.005+02:00

Aquesta peça d'en Marcel Caselles la vaig escoltar per primer cop el dia que vaig conèixer la Roser, l'Efrem, en Ricard i en Pere.
Des d'aquell dia vaig tenir molt clar què volia de la meva gralla.

Ne diuen "els del Ton"

2008-05-14T09:19:00.006+02:00

Ne diuen "els del Ton", perque és el nom del Gegant que acompanyen, també van sortir per Sant Jordi, tot i que encara no els havia penjat al blog...a ells no, eh? la foto...aquí en teniu una on es veu que van guiats per el "gran capità" Jaume, i darrera la superwoman que tot ho toca, tot! ...

.........................................................................................................................................................................

El flabiolaire esporuguit

2008-05-09T23:40:00.004+02:00

Havia conegut un flabiolaire de Calella que de vegades anava a tocar a Hortsavinyà. Quan acabava la feina ja era de nit i havia de baixar a peu pel camí de les Costes, però deia que ell, de nit per allà no hi passava perque sortien bruixes. Es quedava a dormir a Hortsavinyà i baixava l'endemà de dia. (Francesc Basart)

Aquesta breu història i moltes més, demà !!!

Una parella de dos

2008-05-08T00:17:00.005+02:00

Miri per on es miri, és qüestió de provar-ho.

El flabiol i el tamburinu semblen una cosa, però quan t'hi poses, realment veus que n'és una altra molt diferent a la que t'has imaginat, més que tot, perque quan veus tocar-lo a un que en sap molt, et sembla d'allò més fàcil.

El problema és que el flabiol va per una banda, i el tamburinu per l'altra...i clar, si no es troben no vas bé !

-----------------------------------------------------------------------------------------------

De les gralles al flamenc

2008-05-04T23:18:00.003+02:00

Ja fa uns quants dies, vaig tenir l'ocasió d'anar a l'Auditori amb la Laura, a gaudir d'un concert que oferien alumnes i professors de l'Esmuc, que sota el títol "De les gralles al flamenc" van oferir un vental de les possibilitats que ofereixen els instruments tradicionals amb diferents tipus de formacions.

i va córrer la veu

2008-05-02T11:10:00.006+02:00

Segons m'ha dit
un ocellet dels de la cua verda,
els grallers de la MD de Lourdes,
anaven molt feliços i tranquils...
fins que l'Alicia va fer córrer la veu que
una càmera de fotos els assetjava.

No sé de quina càmera parlaven....

Un "quartetu"

2008-04-29T20:21:00.004+02:00

Dimecres passat, quan ningú es pensava que plouria, pel carrer Bonaire de Mataró hi havia un "quartetu" que s'havien "enramat" la gralla amb la senyera....si en són de la broma ells !!!

Quina colla !

2008-04-28T00:51:00.003+02:00

Un petit homenatge a quatre atrevits que van sortir al carrer el dia de Sant Jordi, i a més, van posar per que els hi fés la foto!!!
Us presento en Ricard, en Pol, la CLara i la Rosa Maria.
Són de la Colla Iluro de Mataró. Ens veiem !

Bona Diada de Sant Jordi !

2008-04-22T23:44:00.003+02:00

Tintada de verd,
primavera!
La rosa ja és
en presència;
la rosa ja és,
meravella!,
esquinça la son
i batega;
només cal un nom
per bandera.

Clementina Arderiu

Dia del graller 2008

2008-04-18T13:56:00.004+02:00

Cada any, pels volts de Sant Jordi, es celebra el Dia del Graller, cita obligada per les millors colles gralleres que són referència arreu del país per la seva qualitat musical.
Una gran festa, com si es tractés del dia del patró dels grallers, les colles convidades s'apleguen per passar un cap de setmana amb activitats de referència grallera.
El concert és el punt culminant de la trobada, sota l'atenta mirada de tots els grallers participants, tots sonen la peça més ben elaborada per a l'ocasió.
Una gran festa, i un petit retall en el suplement del Punt de Festa . Prioritzen moltes altres activitats a la curosa organització d'un 15è.Dia del Graller, un aplec de grups de grallers que fan les delicies de les oïdes més ben educades.

Francesc Flos Calcat, 1896

2008-04-16T23:28:00.004+02:00

Així és com descriu les costums catalanes en acabar el segle XIX.
Breu biografia:
Francesc Flos Calcat, nascut a Arenys de Mar l'any 1856, pedagog, calígraf i escriptor.L'any 1906 va destacar en el Congrés Internacional de la Literatura Catalana per el seu mètode pedagògic d'ensenyament als infants. Va morir a Barcelona l'any 1929.

El contrapàs

2008-04-14T13:29:00.000+02:00

Dissabte 19 i diumenge 20
LA CAFETERA DEL CENTENARI. Cap de setmana dedicat al Contrapàs a càrrec de l'especialista Carles Mas i l'acompanyament musical de Francesc Tomàs, Panxito.
Lloc: Miquel Bleach, 32 Barcelona (Seu de l’Esbart Ciutat Comtal, darrera edifici del Districte de Sants)

Places limitades.

Per reserva de places: 93-4125111 o a info@esbartcatala.org.

Bèsties de festa!

2008-04-09T09:25:00.002+02:00

Ahir vaig rebre les dades d'un nou llibre que s'acaba de publicar:

Sota el títol "Bèsties de festa!" :
Conté la història i cens del bestiari popular amb 700 figures,actual i desaparegut, del Principat, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes
per Ramon Saumell.
Antecedents, definició, història i tipologia del bestiari festiu
per Xavier Cordomí.
L’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya. Apunt històric
per Sete Udina.
Format: 21x30 cm, tapa dura, 184 pàgines i més de 800 fotografies a tot color
Editat per Cim Edicions amb la col·laboració de:
Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional

Informació facilitada per l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya

Ahir, diumenge sis d'abril

2008-04-08T00:33:00.006+02:00

Gràcies a la Noemí i n'Albert i la seva entrevista ja no em cal penjar cap vídeo.....us enllaço directament amb ells.
Ahir la Cadaqués va sonar amb potència i encert, tot interpretant el que volíem escoltar, i l'Agrupació sardanista va tenir una gran idea en l'elaboració del programa.
Enhorabona a en Pep Busquets per la seva sardana "La Barretina 125 anys" que a l'igual que la "Sardana de l'Arbreda"de l'Ivan Joanals, ja és nostra també, de tots els malgratencs i de la nostra història.

Concert de primavera

2008-04-02T09:08:00.003+02:00

S'apropa ja el dia del concert de primavera que ens ha d'oferir la Cobla Cadaqués.
Entre les sardanes, la de l'Ivan Joanals, "L'Arbreda de Can Feliciano" com a estrena a Malgrat, juntament amb la de Pep Busquets que sota el títol "La Barretina 125 anys" en fa un homenatge a l'entitat que aquest any celebra el seu aniversari.

Foto curiosa

2008-03-31T09:24:00.002+02:00

Tot xafardejant el programa del dia del graller, em vaig trobar aquests grallers tocant per Vilafranca.....

9è Concurs de Gralla i Timbal Vila de Palamós

2008-03-30T19:15:00.003+02:00

Encara queda dies, però ja us avanço el pre-programa.

"Tu tries" 2008, el dia 31 de Maig.

8.00 Matinades.

11.00 Cercavila de les Escoles de Música Tradicionals

11.30 Mostra de Bitlles Catalanes, a càrrec del Club de Bitlles Catalanes de Palamós.

12.00 Concert Vermut, de les Escoles de Música Tradicionals

13.30 3er Concurs d’All-i-Oli.

14.30 Dinar Popular i Sobretaula.

18.00 Cercavila d’elements festius.

20.00 Botifarrada.

20.30 9è Concurs de Gralla i Timbal “Vila de Palamós”.

22.00 Presentació del nou Cd de Roser Olivé de Conrad Setó.

22.30 Entrega de Premis

23.00 Inici del Corretaskes per el barri vell i Planassa

Malgrat a la portada d'un llibre

2008-03-27T14:18:00.002+01:00

Malgrat que la potencialitat de la nostra història encara resta mig submergida, en Pompili Massa i Pujol, coreògraf i estudiós de les danses, en el seu darrer llibre ha dedicat un apartat a l’estudi dels balls de plaça de la nostra vila. Amb la rigorositat que el caracteritza, l’autor interpreta l’origen de les danses de la costa de llevant i les interrelaciona amb les poblacions veïnes.

El llibre publicat per Edicions l’Agulla és el resultat d’un treball guardonat amb el 6è premi Joan Amades de Cultura Popular, convocat per l’Associació Cultural Joan Amades, dins el cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. A “El ball de plaça a la costa de llevant” hi trobareu tot allò significatiu d’un ball social que va reflectir les condicions de la vida de la gent.

A la portada d’aquest llibre hi ha un fragment d’una fotografia on es pot contemplar el Passeig de Dansa a Malgrat, a començaments del segle XX. De fotografies d’aquest tipus, del passeig de les morratxes, jo no n’he vist cap de més antiga o similar.

Així doncs, més material a l’abast de qui vulgui gaudir d’un xic d’història recollida en aquest llibre , ara ja a l’abast de tots.

Gràcies Pompili per fer protagonistes als malgratencs a la portada del teu llibre.

Històries i llegendes de l'any vuit

2008-03-26T09:24:00.005+01:00

Llegendes, personatges, rondalles, costums ....un aplec de cultura popular , un recull important que reflecteix la manera de viure i de treballar dels habitants del Montnegre.

Els Goigs del Roser

2008-03-23T12:38:00.000+01:00

Us adjuntu una mostra del que eren les caramelles d'abans de la guerra a les cases de pagès de les poblacions rurals com Santa Susanna i Sant Genís.
L'única diferència amb l'enregistrament és l'instrument que acompanya, perque aquí s'usava la coixinera i el flabiol.

L'aplec de l'Erola a Hortsavinyà

2008-03-22T11:56:00.006+01:00

Ja fa uns quants anys, els veïns de les masies d'Hortsavinyà es van agrupar per recuperar una festa que ja es feia fa més de cent anys:

"...Cada any un numero considerable de personas devotas concorren al aplech o romeria de la Mare de Déu de l'Erola, que té lloch en lo terme d'Orsavinyà.Surten de bon matí y recorren á peu lo trajecte d'unas tres horas que separen nostra vila de la capella ahont se venera la Verge d'aquell nom ..." -La Costa de Llevant, 22-5-1898-

Aplec de l'Erola 2008 a Hortsavinyà (24/3/2008)
Programa d'activitats:

11:00. Plantada de gegants.
11:00 i durant tot el matí. Bitlla catalana a càrrec de l'Associació Sant Quirze de Calella.
11:15. Presentació del llibre Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Autor: Daniel Rangil. A l'Hostal Vell.
12:00. Missa a l'església d'Hortsavinyà.
12:30 -12:45. Cercavila fins l'ermita de l'Erola amb les colles geganteres i tradicional Cant dels Goigs.
13:15. Ball de gegants als prats de l’Hostal Vell d'Hortsavinyà.
14:00. Arrosada popular, a càrrec de Càtering Viñolas-Costas. Preu: 10 €.
16:00. Actuació del grup d'animació XIP-XAP amb l'espectacle 'Que peti la plaça'

Més informació, aquí

Palmes i palmons

2008-03-15T14:35:00.005+01:00

El Diumenge de Ram és el dia en què els cristians rememoren l'entrada de Jesús a Jerusalem, tot alçant palmes i palmons, branques de llorer i d'olivera, mentre el mossèn fa la benedicció.

Diu la dita : "Diumenge Rams, qui no estrena no té mans". Ara que ben mirat, a dia 16 de març, i amb la previsió del temps de la baixada de temperatures, no és per anar vestit de primavera...

Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó com a signe de protecció de les cases, i el llorer beneït es feia servir a la cuina.

Aqui teniu una fotografia de primers de segle a Malgrat, un parell de palmes i poca cosa més, res a veure amb la gran gentada que omple la plaça de l'Església en un dia tan assenyalat, al segle XXI.

La Torre de la Vídua Sala

2008-03-14T09:08:00.003+01:00

Ara ja és oficial que la Torre de la Vïdua Sala és propietat municipal. L'esforç de tots els malgratencs que han fet possible que aquest edifici sigui per al poble, ens encoratja a continuar lluitant per defensar el nostre patrimoni municipal. Un edifici que agonitzava, i que per fi, pot preservar-se tot i haver perdut una gran part del seu encant amb la seva deteriorització.

La gralla al s.XXI

2008-03-11T16:01:00.003+01:00

Les campanes del cloquer

2008-03-09T16:45:00.006+01:00

Les campanes són un instrument musical que forma part de la nostra vida social, religiosa i cultural.
El cloquer de la nostra església aixopluga les campanes i la distància fins arribar-hi és de 125 esglaons, comptats per la Laura en pujar-hi ahir.
La passejada urbana organitzada per l'Ajuntament, de la mà de la M.Lluïsa Mèrida i a càrrec de Joan Bosch, tenia l'objectiu de conèixer millor la nostra Església. Vam gaudir d'unes meravelloses argumentacions per continuar esbrinant molts detalls que ara mateix desconeixem i seguir buscant el potencial de la nostra vila tot coneixent el passat del que som hereus.
La jornada d'ahir, esplèndida.

Les cotonines de Vilafranca

2008-03-07T22:52:00.002+01:00

Quan és l'hora de descansar, del Ball de les Cotonines, només en queda això, les figures.

Concert d'homenatge a Josep Veciana

2008-03-02T16:39:00.001+01:00

n'Anselm Clavé

2008-02-27T09:23:00.005+01:00

Anselm Clavé, els Cors de Clavé, La Lira, La Barretina Vermella...
El lligam de n'Anselm i el seu gra de sorra envers la dèria dels humans de fer torres humanes, la seva vinculació al món de la música tradicional, i més concretament al castells :

"la peça més interpretada de Clavé fou el cor català Los Xiquets de Valls (1867) obra festiva a veus soles de la qual hem de destacar el tractament que Clavé donà a les veus en el moment àlgid de la descripció de la festa que incorpora l'entremès dels castellers, en què una part del cor imita el so del tabal i l'altra part imita el so i la sonada de les gralles, remarcant el caràcter estrident d'aquests instruments. Amb la melodia emesa per les veus disfressades de gralla, Clavé volguer evocar la tonada emprada pels castellers en alçar llurs torres, citant una referència tradicional amb una melodia original"

Extret del llibre : Anselm Clavé i el naixement del Cant Coral a Catalunya, de Jaume Carbonell.

Dita popular

2008-02-24T20:50:00.002+01:00

"Ser un sac de gemecs"

Persona que sempre gemega i es plany.

Fa 125 anys portaven la Barretina Vermella

2008-02-18T09:18:00.004+01:00

Fa ja més d'un segle, quan es van constituir en entitat la Societat Cultural i Recreativa la Barretina Vermella, eren els components de la coral qui feien honor al seu nom lluïnt aquest barret que és un gran identificatiu de la vestimenta dels catalans de segles enrera, avui ja pràcticament en desús, tot i que en Vador va fer honor d'aquest costum com és habitual en ell.

Dissabte es va començar amb gran empenta i un gran discurs per part del molt Honorable Sr.Ernest Benach, a donar el tret de sortida d'una sèrie d'actes que serviran per recordar l'antiguitat d'aquesta entitat. No m'estic de dir que el president del Parlament va posar el punt de gràcia i va explicar de manera entenedora la gran esséncia d'aquesta entitat. Cal no oblidar aquest fons per entendre què va induir a aquelles persones a apropar-se i treballar junts. Van aconseguir amb èxit els seus propòsits, eren oberts a tothom. Esperem que en aquests nous dies que corren, l'esséncia continuï vigent i latent tot i la confusió que existeix avui en dia del que significa posar la cultura popular al dia.
Per molts anys!